En el 2014, Catalunya va participar l’Esdeveniment Collaterali de la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia amb un projecte comissariat per Josep Torrents i Alegre: ‘Grafting Architecture’. Catalunya a Venècia. Aquesta proposta, triada per un jurat a través d’una competició pública de l’Institut Ramon Llull, pretén mostrar el canvi paradigmàtic que té lloc en l’arquitectura catalana contemporània, presentant exemples d’una manera de fer coses que és capaç d’actualitzar una tradició viva, projectant-la cap al futur.

La tècnica de Grafting és un procés que implica la inserció d’una part d’un arbre amb un o més brots en la branca o tronc d’un altre arbre, de manera que s’estableix una unió permanent entre els dos. En arquitectura podem identificar una sèrie de processos que tenen una gran similitud amb aquest procés botànic. Les estructures preexistents, físiques o d’una altra índole, s’empelten amb la nova proposta, generant un edifici que reuneix i fusiona harmoniosament les característiques del que ja existeix i el que és nou.

El Grafting transmet la idea d’un nou organisme que combina els punts forts dels seus components originals i és més vigorós que qualsevol d’ells pel seu compte, una idea de renovació i creixement.

Els principis que va seguir Josep Torrents i Alegre per a l’elaboració del projecte Grafting Architecture, tal i com ell descriu, son els següents:

Principi 1: Si Jujol, Gironès, Pinós, etc. treballaven amb materials de construcció com ferro, malla soldada, rajoles de ceràmica, claus metàl·liques, panells de fusta, etc. també ho farem. Principi 2: Si els colors principals de Jujol són blau i groc, també optem per utilitzar aquests colors. Tercer principi: Si vivim en un món digital, utilitzarem la xarxa, i una tipografia basada en píxels, per compondre els textos per a la senyalització. Principi 4: Si els arquitectes són artesans altament qualificats, nosaltres també ho serem; la nostra inspiració vindrà de fonts com la cistella de malvat i l’encreuament de la tija.

L’artista es capaç de concatenar diferents conceptes i diferents materials per a obtenir un resultat que combina la tradició viva (la manufacturació i les tècniques tradicionals) amb la renovació creativa .

El projecte que planteja Josep Torrents i Alegre es un projecte complex i enriquidor, que afegeix una fita temporal en el lloc on es construeix, i no s’entenen sense l’entorn, per la qual cosa és impossible distingir les parts del tot. Una rica síntesi local-universal vista com a motor del projecte, on es produeix la interpretació del món des d’un dels seus racons. Es un projecte de disseny de reflexió, enriquit per un context històric i tradicional.

A vosaltres que us sembla el projecte?